Creant sinergia amb el talent del territori per dissenyar el projecte PECT: Girona, Regió sensible a l’aigua

Liderat pel campus de l’Aigua de la Universitat de Girona i de manera directa pel Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Girona, el Dr. Ramon Moreno i Amich, l’any 2016 s’inicien els primers treballs de preparació de varies iniciatives innovadores per presentar-los a la nova convocatòria de projectes d’especialització i competitivitat territorial, els anomenats (PECT), en el marc dels fons FEDER de la UE.

Un dels projectes més interessants presentats a la convocatòria,  que finalment va ser aprovat, ha estat el projecte Girona, Regió Sensible a l’Aigua, que ha integrat a 5 entitats que son la Fundació Mas Badia, el IRTA de Lleida, la Universitat de Girona, la Comunitat de Regants del Baix Ter, la Fundació Mar i la Diputació de Girona, aquesta darrera entitat es cofinançadora del projecte i coordinadora tècnica del PECT.

Des de mitjans de l’any 2016 i fins el mes maig de l’any 2018, representats de totes les entitats participants, han anat assistint de forma periòdica a les reunions tècniques al Parc Tecnològic de Girona per anar vestint la proposta tècnica del projecte sobre la gestió intel·ligent de l’aigua del Ter i presentar-la per la seva aprovació definitiva en el marc de la convocatòria.

Finalment, el mes de maig de 2018, s’aprova el projecte PECT Aigua definitivament i totes les entitats partícips en diferents operacions ens posem a treballar per iniciar les accions definides en el projecte amb l’objectiu final d’utilitzar l’aigua del riu Ter de forma responsable, sostenible i perdurable mantenint la seva salubritat i el seu caudal ecològic per sobre dels límits establerts fins ara.

Tota aquesta activitat demostrativa i esforç tecnològic per la millor gestió de l’aigua del riu Ter, ha de servir com a iniciativa de demostració perquè altres indrets de Girona, de Catalunya, d’Europa i de la Mediterrània en general per que es prengui consciència i acció front a els riscos de la manca l’aigua si mantenim el nostre model de desenvolupament insostenible. Un model obsolet i ecològicament inviable que, agreujat, en gran mesura, per la crisi climàtica i l’excés de consum d’aquest recurs es pugui afrontar, el futur de l’aigua i el nostre amb més coneixement, eficiència  i responsabilitat.